bo / bon

Davant del nom s'usa bon

En els altres casos, s'usa bo

Exemples:

És un bon ordinador
Aquest llibre no és gaire bo

compondre / composar

El terme correcte és compondre, en el sentit de fer, formar un tot reunint o combinat diversos elements o diverses parts.

Exemples:

Ell mateix ha compost la lletra i la música.
De quants membres es compon la comissió?

Recordem que el verb compondre és irregular, com totes les formes verbals de la segona conjugació acabats en -ndre, -ldre, -ler, -éixer, -ure, tenint en compte les excepcions. Per tant, no es conjuguen com els verbs regulars. Exemple:

Present indicatiu               Present subjuntiu                          Imperfet de subjuntiu

Jo componc                      Jo compongui                            Jo compongué

Jo resolc                           Jo resolgui                                 Jo resolgué

Jo comparec                     Jo comparegui                           Jo comparegué

Jo crec                              Jo cregui                                   Jo cregué

Això significa que les verbs irregulars tenen la particularitat del dífgraf -gu.

compareixi - malament

comparegui - bé

per què / perquè

per què és la combinació de la preposició per + què (relatiu o interrogatiu) perquè és una conjunció:

causal = ja que

final = a fi que

el  perquè = substantiu (el motiu)

Exemples: No comparteixo els ideals per què (pels quals) lluites.
No sé per què (per quina raó) no se m'engega el cotxe.
Plora perquè té son.
Regueu les plantes sovint perquè arrelin.
El perquè de tot plegat.